Andreu Nin (el Vendrell, Baix Penedès, 1892 - Alcalá de Henares, 1937). Polític, assagista i traductor. Estudia Magisteri a Tarragona i Barcelona i quan acaba els estudis exerceix com a docent a l'Escola Horaciana i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. La seva activitat política comença a partir del 1911, quan entra a la Unió Federal Nacionalista Republicana. L'any 1913 entra a la Federació Socialista Catalana i durant aquesta època col·labora en diaris i publicacions diversos com El Baix Penedès, La Justicia Social, El Poble Català o La Publicidad. El 1919 s'afilia a la CNT i el 1921 participa en el primer congrés de la Internacional Sindical Roja que se celebra a Moscou, on s'estableix fins al 1930. Allà participa activament de la vida política soviètica i es dedica a l'estudi dels clàssics russos. El 1926 s'adhereix a l'Oposició Internacional d'Esquerra encapçalada per Trotski i, per aquest motiu, el 1930 és expulsat de l'URSS i torna a Barcelona, on organitza l'Esquerra Comunista, secció espanyola de l'Oposició Internacional d'Esquerra trotskista. El 1935 participa en la constitució del Partit Obrer d'Unificació Marxista i quan comença la Guerra Civil es converteix en conseller de Justícia de la Generalitat. El 16 de juny del 1937 és detingut i assassinat per la policia secreta soviètica. És autor de títols com Les dictadures dels nostres dies (1930), Els moviments d'emancipació nacional (1935), El proletariado español ante la revolución (1931), Los Soviets: su origen, desarrollo y funciones (1932), Manchuria y el imperialismo (1932) o Las organizaciones obreras internacionales (1933), entre d'altres. A banda dels seus textos polítics, Andreu Nin va realitzar una important tasca com a traductor literari del rus d'autors com Bogdànov, Dostoievski, Pilniak, Txekhov o Tolstoi, entre d'altres. També traslladà al català i al castellà textos de Trotski i de Lenin.